divendres, 18 de gener de 2013

"serenor..."

marges de pedra seca (Ulldemolins, Priorat)

sols són tres cents metres...
tres cents metres que separen el silenci, del brogit...
cal deixar l'asfalt i endinsar-se una mica sota el recer de la muntanya...
aquesta muntanya plena de mística i pau, de silenci i de vida...
el soroll de l'aire i dels pocs ocells que queden en aquests temps hivernals...
observo merles i gaigs, cueretes i verderols...
sota el vessant nord del massís, amb l'esguard vers ponent, la vall del Silenci... es "sent"!
murs de pedra seca vora el camí, ametllers just al caire, per, segons he escoltat dir, no haver de pagar el delme...
època de clergues i noblesa que escuraven de tot a reu... com ara!
però, fujo d'aquest pensament "obscè", la ment vol volar lliure, sense horitzons foscos...
tan sols la llum i el paisatge, els sons i les olors, gaudiment sencer de l'ànima gràcies als sentits...
els ulls mostren el que miren...
les oïdes, allò que senten...
la pell, el fred i l'aire...
les narius, flairegen els aromes...
les mans acaronen les pedres i matolls, i juntament amb els braços rodegen arbres centenaris...
les cames, em transporten d'un racó a un altre, quin d'ells més tranquil...
contemplant el que m'envolta, amb tots els sentits... 
tan sols l'estrip d'una esllavissada gegantina, ocorreguda no fa massa temps, trenca la serenor de tot el conjunt...
no obstant, encara sembla donar un punt de realisme al conjunt, que, d'altra banda, fora massa perfecte... 
Montsant, tant prop i tant desconegut, potser gràcies a això, serves aquesta aura mística que t'envolta...

n'estic agraït