"28 anys, són molts anys..." (02/09)

...

doncs sí, 28 anys són molts anys, però la memòria em segueix funcionant molt be i vaig anar recordant llocs per on vaig passar aleshores... 

en aquesta llarga jornada, ens desplaçarem des de Zaouira fins al sud, intentant arribar el més a prop de Merzouga que podem

en el recorregut, passarem per: Zeida, Midelt, les Gorges del Ziz, Er Rachidia, i Erfoud, on decidim quedar-nos-hi un parell de dies, després de recórrer 360 km... 

cruïlla de carreteres... en mig del no rés

... d'aquesta manera, l'endemà podrem apropar-nos a Rissani i Merzouga, per endinsar-nos en l'Erg Chebbi, zona de dunes del Sàhara marroquí

aturada al costat d'una benzinera per dinar, prop de Boumia

mentre ens desplacem cap al "gran sud", anem fent aturades per fotografiar i també per recuperar forces; una de les moltes opcions per fer-ho i menjar anant en ruta quan és l'hora, hem de tenir present que ells mengen a la una del migdia, és a les benzineres; el menjar que ofereixen sempre és correcte... i econòmic, si no ets una mica prim mirat, clar

un tagín, una amanida magrebí, uns pinxos de carn... 
sempre hi són presents, sempre va acompanyat d'unes exquisides olives, tot regat amb... 
aigua, coca-cola, o el sempre present té a la menta 

les Gorges del Ziz, una de les fites del recorregut, pocs km abans d'arribar a "la Source Bleue" de Meski

un esguard a l'inmens oasi de Tafilalt, farcit de palmeres, al fons a l'esquerra Ouled Chaker

després de dinar arribem a una de les visions més espectaculars del viatge; la visió d'aquest immens oasi, un dels majors productors de l'anomenat "or del desert", els dàtils; no ens podem ni imaginar el que amaga la seva vista, pel que he pogut saber, hi ha al voltant d'un milió de palmeres! 

finalment arribem a Erfoud, on hem decidit fer una aturada de dues nits; tan aviat trobem l'hotel escollit, que aquest cop és força millor tot i el color morat intens amb que han pintat les parets i armaris, ens anem a donar un vol abans que es faci totalment de nit, cosa que aconseguim a mitges...

mercat d'Erfoud, a darreres hores del dia...

paradeta d'olives i llimones confitades per afegir al pollastre i altres menjars...

alls, fulles de llorer, i diferents herbes i espècies per condimentar els deliciosos menjars marroquins...

tot i arribar tard, encara podem gaudir d'una pasejada pel mercat d'Erfoud, parades de fruites i verdures, carns, espècies, es barregen amb parades de roba i diferents estris per la llar... un veritable souk en petit, no cal dir que som l'atracció de tothom

zona de la roba, amb força presència de roba occidental de segona mà

graffiti al·legòric en una pared d'Erfoud...

demà enfilarem cap al desert... per seguir gaudint de noves experiències

"28 anys són molts anys..." (01/09)

...

d'entrada desitjar-vos un bon any!


aquest any el comencem be, anirem fent entrades al bloc, a poc a poc, intentant recuperar el ritme perdut


el passat 1 de gener ens vam enlairar des de l'aeroport de Barcelona, en direcció a Marràqueix, per recuperar la memòria d'un viatge realitzat fa 28 anys, sí! vint-i-vuit anys!

sempre havia volgut repetir-lo, però hom proposa i la vida decideix, com de tots és sabut...

com deia, ens enlairem direcció Marràqueix, on arribem a les quatre de la tarda; agafem el cotxe emparaulat, que ens ha estat canviat a darrera hora; finalment la Dacia "Docker" escollida peassa a ser un Peugeot "301", un vehicle menys adient pel circuit que volem fer, però que finalment es comportarà d'allò més be, i amb un consum irrisori (4,6 l/100 km)

el nostre econòmic vehicle, un Peugeot 301

dons be, un cop fetes les formalitats dels papers, i carregades les nostres bosses al enorme maleter, prenem la carretera en direcció a la nostra primera destinació; per fer-ho ens caldrà circunvalar la capital alauita en hora punta... collons, comencem be!

totes les guies diuen el mateix, tots els consells per anar al Marroc ho diuen, la meva anterior experiència també m'ho recordaba... per poc que puguis, mai condueixis de nit al Marroc! si ja és perillós fer-ho de dia, de nit és una loteria; cotxes, camions, motos, tricicles, bicicletes, carros tirats per rucs, vianants... que poden dur, o no, llums o senyalitzacions 

dons be, filament una mica am sort, i una mica am intuició, vam anar a parar, després de 154 km, a Demnate, a quarts de deu del vespre!!! i sense lloc on dormir...

dues passades al poble, ens aturem per demanar informació i... veiem el rètol que hi diu "hotel", hahahahaha... a qualsevol cosa li diuen hotel, però no és hora d'anar amb miraments, encara sort que a adarrera hora ens vam recordar d'agafar els llençol-sac per poder dormir a "qualsevol" lloc...

el dormitori, situat al primer pis, consistia en un catre força gran, amb unes mantes d'higiene dubtosa; una finestra al capçal del llit, i una taula per deixar-hi les coses; no cal dir-ho, el "bany" era al replà, una porta dona a una, perdoneu la paraula, cagadora a peu dret, amb una aixeta i una galleda; i al costat una altra porta on hi ha un plat de dutxa... excuso dir-vos que no ens hi vam dutxar, i de la resta, vam fer el més just per anar passant

al matí, el nostre dormitori no té l'aspecte sòrdit d'ahir al vespre...

com que era tard i no havíem menjat rés, vam demanar si hi havia la opció de menjar quelcom, el que duia l'establiment, amb la amabilitat que caracteritza als marroquins, en general, es va desviure per preparar-nos una tagín que malgrat haver-se fet en menys d'una hora era força mengívola; la tagín es cou habitualment amb el mateix vapor de les verdures, durant unes 2-3 hores a foc lent; mirem-nos-ho pel costat positiu, vam poder sopar quelcom calent quan ja no hi comptàvem; ah! no ens oblidem del sempre present té a la menta... i ja parlarem més endavant de l'aigua

de la mateixa manera i amb llum de dia,  el "restaurant" tampoc sembla tant precari com ahir al vespre...

típica "tagín" magrebí

un cop hem dormit, ens mirem el recorregut que volem fer durant el dia, doncs malgrat haver fet una previsió del què veure, hem d'anar refent la ruta prevista i mprovitzant una mica sobre la marxa... cal estar disposat sempre a fer canvi de plans si s'escau!

avui volem anar a veure Imi n'Ifri o "boca de la gruta" en llengua berber, les cascades d'Ouzoud i les mones de Berberia...

cascades d'Ouzoud, amb unes barcasses que t'apropen al caient d'aigua

dos exemplars de mona de Berberia, espècimen que sols es troba aquí i al penyal de Gibraltar

tota aquesta regió, amb extensions interminables d'oliveres centenàries, és una gran productora d'oli d'una qüalitat excelent; veure camps i feixes arrenglerats i emparrant-se pels turons, nets de males herbes, produeix una agrait esguard

Demnate vista des del mirador anant cap a Imi n-Ifri, es poden observar les olivers integrades dins la ciutat

obrer "manual" reconstruint els murs de tàpia de contenció del camí, i de construcció de parets d'edificis

aquesta primera jornada, no compto la d'ahir al vespre, en la que vam fer 154 km en unes 3 hores, marcarà el ritme diari; fer entre 40 i 50 km a l'hora és un molt bon promig en aquest país

com deia, aquest dos de gener ens ha dut des de Demnate fins a Zaouira-ech-Cheick, 260 km més lluny...

visió de l'exterior de l'hotel vist des de la terrassa superior

esperant que el cuiner ens faci a la brassa, la carn comprada directament al carnisser...

properament la segona entrega del viatge...

"febrer 1986"

Quina trepa!

De dreta a esquerra, i sense voler ser "protagonista": Ricard, Teresa, Jaume, Fernando "jefe", Andres i Ferran "barce". Dos "infermeres"(UCI i APD), un empresari (Glass), un cap de servei (UCI), un traumatòleg, i un intensivista; quina bareja més explosiva, i què bojos estàvem, no?

Ens vam embarcar en una aventura amb dos vehicles: un Lada "Niva" i un Mitsubishi "Montero"


i vam marxar amb més il·lusió que coneixement cap el Marroc, travessant l'Atles i cercant "l'erg xeví", la zona marroquí del gran desert del Sàhara.

Recordeu el dia que vam dormir a la presó de Tan-Tan?
Be, en Jaume no va aclucar l'ull en tota la nit, i això que no ens van tancar la porta, ha, ha, ha....

Gràcies Ferran per mantenir viu aquell record!