"mirades..."

fem un joc? / Olympus €-3 + Zuiko D 14-54 mm

mirades que ens distreuen,
que ens alliberen dels grillons,
que ens deixen volar més lluny...
...

més lluny, hem d'anar més lluny,
més lluny de l'avui que ara ens encadena.
I quan serem deslliurats
tornem a començar amb nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creiem que ja arribem, sapiguem trobar noves sendes.

...
Fa pocs dies algú em va recordar el poema d'en Kavafis excelentment musicat pel nostre estimat Lluís Llach.
El record i la seva lectura, dona altres perspectives i horitzons al dia a dia.
Gràcies
...

La sol·lució:

bombolles d'existència, immobilitzades per l'aigua congelada en la cerca del seu camí...

el temps les farà lliures...

llibertat per la existència i pèr l'aigua, a la recerca del seu destí...

caldria que n'aprenguéssim una mica tots, de l'exemple de la natura...

---

tret de la versió poètica...
la "crua" realitat és: el regalim d'aigua per sobre d'una pedra, que s'ha anat glaçant i ha inclòs al seu si bombolles d'aire.
fotografia realitzada a ma alçada, estil macro, sense flaix, al camí de pujada a Restanca, vall d'Aran

s@lut

"transparències"

falguera (les Airasses - Prades) / Olympus €-3 + Zuiko D 14-54 mm

Ahir, amb bon temps, vaig anar amb dos companys a fer una sortida per les muntanyes de Prades. Es tractava d'ascendir a la Mussara, des de Vilaplana, pel camí de les Tosques, fins al refugi i poble, abandonat, del mateix nom.

Després d'un descans al refugi, ens vam apropar al llogaret abandonat, des d'on es te un esguard impressionant, que va del port de Tarragona fins al delta de l'Ebre i el Montsant.

Poques fotos, malgrat que el recorregut s'ho mereix: tolls i salt de les Tosques, cingles i edificis enrunats de la Mussara, "l'alberca" (bassa) i l'església que s'hi emmiralla...

De les que vaig fer, aquesta per la seva frescor, llum i esclat de vida continguda, és la que més m'ha agradat.

"febrer, lluna, catecolamines..."

"molins" (Conca de Barberà) / Olympus €-500 + Zuiko D 14-45 mm

¿com ens poden arribar a influir tot un seguit de circumstàncies sobre les que no tenim "control", en el nostre estat d'ànim?
hi ha moments que sembla que "totes" les forces del que ens envolta es conjuminen, al nostre parer, en contra nostra... però no és així!
els ritmes "vitals" que ens circumden, funcionen com els planetes, van navegant i descrivint òrbites, i definitivament, nosaltres sempre podem "escollir" si mirem el costat lluminós, o el fosc!

quina sort tenim!
sols ens cal mirar al nostre entorn i quasi be sempre, tot canvia de "color",
avui és un d'aquests dies, malgrat que contrariament a ahir, no ha fet gaire bo:

he vist volar ocells, fins hi tot un falcó,
he vist els camps de soja que verdegen,
he vist els ametllers florits,
he vist, en definitiva, que el bon temps s'acosta,
i amb ell...

dóna gust de veure com malgrat, o potser, gràcies a aquesta llum de tarda, podem contemplar:
camins, conreus, arbres, molins, núvols, muntanyes...

"indolència..."

"bolet" (Irati, Navarra) / Olympus €-3 + Zuiko D 14-54 mm

aquella situació personal manifestada per:
"la manca de voluntad, energia o ànim per fer qualsevol cosa",
aparentment sense motiu, cosa que ho fa més perillós.
...

Quina és la raó per la qual, tenint la possibilitat de fer un munt d'activitats, ens quedem encallats pel fet de quedar-nos en "blanc" i no saber cap on tirar, què fer, on anar i el que és pitjor, sense esma de possar-hi remei.
Imagino que és la època de l'any, i la manca d'estímuls, la que sovint em deixa a la vora d'aquest estat d'ànim, passatger, però que a vegades es perllonga massa temps com per neguitejar-me i no patir-ne les conseqüències.
De segur que, en uns dies haurà minvat; i espero amb delir l'eclosió de les flors i el bon temps, per tornar a gaudir de la natura.



"l'angoixa és el vertígen de la llibertat"
Sören Kierkegaard

"caliu..."

llar de foc (Montsant) / €-3 + 14-54 mm

Talment com la vida...
unes engrunes del que pot ser,
un llumí que pren,
un petit foc que s'encén,
una flama que creix,
un caliu que dona escalf,
i unes cendres que recorden allò que va ser;
així és la vida!

...
Avui, una persona m'ha recordat l'important que som els un pels altres, com el caliu, que si t'hi acostes, et dona el seu escalf.
Com som d'importants en la vida dels que ens envolten, no cal que siguem prop físicament, sols saber que hi som; i a l'inrevés, sovint no ens adonem de l'important que són els altres a la nostra existència.
Quants cops ens hem acostat a algú per sentir el seu escalf?
Quants cops s'han acostat a nosaltres per rebre'l?
Quants cops hem cercat unes brases i hem trobat sols cendres?
Em ve al cap aquella dita: “no sabem l'important que és algú, fins que el perdem”; i ara estic pensant en els nostres “vells”, aquells que van ser el llumí que va encendre les engrunes de la nostra vida, aquells que van cuidar la petita flama mentre anava prenent cos, aquells que van anar aportant “llenya” al foc de la nostra existència... aquells que, en definitiva, quan ja sols els hi resta un petit caliu, necessiten que els mantinguem recollits i a recer de que “cap” mal vent escampi el poc que resta del seu “foc”... què n'és de difícil conjuminar-ho tot plegat amb el dia a dia nostre.
Avui també, he pensat el que la vida m'ha anat donant, en cada moment, cada cop que tenia una cruïlla, cada cop que he dubtat... fins hi tot en les errades, i sobretot en les errades, m'ha posat al davant un nou camí que m'ha fet fàcil sortir del “mal pas”.
Recordo. Recordo tants i tants de moments! Estudis, amics, destinacions, coneixences, aprenentatges, errors, nous aprenentatges, nous errors... però sempre, sempre, com una mena de “fanalet” que albiro lluny o prop depenent de la necessitat o de la intensitat del fet o la situació, hi ha quelcom o qualcú que em "dirigeix" o em torna al camí; no sé qui és, o potser sí!
Oi?


Avui dedico aquestes reflexions, especialment, a aquells que van ser la meva flama: Magí, Joan, Pep, Remei, Bartomeu... i que d'alguna manera segueixen sent el fanalet del que us he parlat; i també, a aquells que avui per avui segueixen sent el caliu i l'escalf meu del dia a dia...
Gràcies! Gràcies per haver estat i seguir estant,
Gràcies també per ser-hi, i seguiu sent-hi!
Gràcies existència per fer-me-ho veure

"vol majestuós"

voltor (Escuaín - Ordesa) / €-3 + ZD 50-200 mm

sembla que aquesta també es pot "salvar",
tan sols dues i amb força voluntat.

dubtes, sempre dubtes, en algun moment sobre el material emprat,
però un cop llegit l'article de Ken Rockwell "porqué tu cámara no importa",
he recordat que quasi sempre, el problema és el fotògraf,
sovint m'oblido dels meus inicis com a tal,
amb la meva "Super Capta", sols composava i disparava,
rés més!
certament millor material facilita la tasca, però no composa millors fotos.


enquadrant un 60% del fotograma, i mantenint el format (4/3)