barquer (delta de l'Ebre - Tarragona)
dimarts matí, aigua a dojo,
per baix, marea alta,
i per dalt, el cel ens queia a sobre...
cercant indrets pel taller del cap de setmana,
aguait de la casa de Fusta, a l'Encanyissada,
esperant que l'aigua reduís la seva intensitat...
de sobte, com una aparició,
una ombra és lliscant per sobre de l'aigua,
un home amb la perxa, empenyent la xalupa...
què l'empenyia a sortir en aquell moment?
què cercava sota aquell infern d'aigua?
quines forces interiors el duien a trobar què?
...
veritablement, la vida és una mica com aquesta imatge, ens movem per espais i situacions sovint, molt sovint, adversos, cercant aquell espai interior de pau i recer, on aixoplugar-nos de la tempesta del dia a dia...
cada u de nosaltres fem i tenim el nostre "camí", a estones més o menys llargues anem de costat amb d'altres, amb algunes durant molts anys, els amics i amb sort la parella; sense oblidar-me de pares i fills
anem doncs fent camí i vivint de manera intensa els moments que se'ns van presentant,
sense mandra de recórrer-ne de nous,
sense por d'indrets i coneixences noves,
expectants en allò que el dia a dia ens va regalant...
aprofitem-ho!
anem doncs fent camí i vivint de manera intensa els moments que se'ns van presentant,
sense mandra de recórrer-ne de nous,
sense por d'indrets i coneixences noves,
expectants en allò que el dia a dia ens va regalant...
aprofitem-ho!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada