flor de lligabosc (lonicera implexa 2006.06.04) Montserrat
he cercat en els arxius de la "memòria", aquells que ens recorden que en un altre instant de les nostres múltiples existències, vam ser en un indret en un moment i hora concrets
les dades dels arxius "digitals" incrustats a les imatges que hem capturat, congelant el temps, no ens enganyen, queden íntimament associats a elles, com les arrugues de la pell
quan vaig saber el nom del fruit que il·lustra la anterior entrada al meu bloc, vaig recordar ràpidament que en un temps no massa llunyà, havia capturat la imatge de la flor
elàs! l'he cercat com dic, i l’he trobat
han passat quatre anys i mig...
déu-ni-do, com passen els dies!
sense nostàlgia, però amb un cert "neguiteig"
confesso que he viscut amb intensitat cada un dels moments que han passat entre mig,
dolços... molts!
amargs... també!
feliços... uns quants!
i, canvis... incomptables!
be, no cal dir-ho, com quasi be a tothom
el dia a dia ha anat dibuixant una realitat en la meva existència, que difícilment hagués pogut imaginar: feina, lloc de treball, entorn familiar, vida personal...
els nostres "mapes mentals" han dibuixat unes fronteres que força sovint no s'ajusten al que esperàvem, o encara pitjor: desitjaríem; cal doncs, redibuixar-los, malgrat l'esforç que implica "trencar" esquemes i acomodaments, inèrcies i relaxacions...
en definitiva, allò que anomenem com: "acomodar-se*”
sabeu de què parlo?
* 3. acomodar-se: Conformar-se o adaptar-se a les circumstàncies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada