alegria als rostres (Saint Louis, Senegal)
sempre amb un somrís a la boca,
alegria que arriba al cor,
malgrat la seva "pobresa",
tan se val si son nens o adults,
sols es veuen cares rialleres...
alegria que arriba al cor,
malgrat la seva "pobresa",
tan se val si son nens o adults,
sols es veuen cares rialleres...
una de les "poques" fotos que guardaré d'aquest viatge,
tantes com n'hagués fet seguirien el mateix patró,
somriures i més somriures,
sols canviarien els rostres...
tan se val si son: wolof, fula, mandinka, jola, bedik, peul, bassari, maure, soninke...
a reu sempre el somrís a la cara, a vegades trencat per un plor en no rebre un present a temps, sugus i globus han estat omnipresents...
2 comentaris:
Bé Ricard aquí si que no puc equivocar-me, aquesta si que és teva! i et quedo brodada.
gràcies Júlia!
sí tens raó, aquesta sí és meva
s@lut
Publica un comentari a l'entrada