diumenge, 13 de juny de 2010

"sabatetes de la mare de dèu"


cypripedium calceolus (Formigal, Osca) / €-3 + ZD 50 mm


Fets que ara no venen al cas, o sí, m’han mantingut uns dies en sense publicar.
D’una banda, fer un canvi en el format de captura de les meves fotografies, abans en jpeg, i ara raw.
Haver-me d’implicar i habituar a processar jo mateix les meves imatges, amb la dedicació de temps que això implica.
I d’altra, familiriaritzar-me a una nova eina, el Mac,amb tot el que això implica; i encara sort, i això ajuda i molt, que el salt qualitatiu és m’és que evident i important, però no exent de riscos ni de “dolor”; tots els aprenentatges ho son de dolorosos; estan fent que juntament amb el dia a dia, on també hi ha canvis d’ubicuïtat personal, canvis d’entorn propi, d’espai d’acollida i recolliment... fan que el cap vagi per un lloc i, l’esclavatge del cos, per un altra.
Al que anàvem, fa dies que no publico, ni “exposo” cap de les meves fotografies, i ja comença a tocar, no tant per mostrar-ho, sinò per que d’alguna manera, quedi constància del meu dia a dia personal.No fa massa, vaig penjar en aquest bloc un document recuperat, on m’acomiadava del meu anterior lloc de treball; el vaig penjar fa pocs dies, però el vaig introduïr al lloc on li correspon en el temps. Ho vaig fer tant per la recuperació de la memòria, com per mantenir una certa continuïtat en el bloc.Recuperant el fil, fa dues setmanes vaig anar a la recerca d’una flor, orquídia, a un indret del Pirineu d’Osca.
És aquesta, una orquídia molt especial i en greu perill de desaparèixer, sols hi ha quatre indrets coneguts als Pirineus, tres a Osca, l’altra al Catllaràs, Barcelona.
La fan especial i única, tant la seva peculiar manera de reproduïr-se, el fet de ser l’indret més al sud d’Europa on es pot trobar, i finalment, i no per això menys important, la seva lentitut de creixement; si voleu documentar-vos, us deixo unes adreces al peu de l’escrit.
Doncs be, aquesta flor és la que ilustra aquesta entrada; dir-vos que segurament no he aconseguit mostrar absolutament la seva bellesa, però a mi em va embadalir, i en dono fe que no vaig ser l’únic; en els dos dies que vaig ser per aquells indrets, vaig poder copsar l’imant que te vers les persones, fins al punt d’haver-la de protegir.
En aquesta manteixa escapada vers la recerca de la “cypripedium calceolus”, vaig ser en llocs on no fa pas massa m’hi movia de manera habitual, escenaris d’alta muntanya, indrets “màgics” i altívols; Midi d’Ossau, Balaitus, Gran Facha, Infiernos... Vaig sentir enyor, alegria i a l’hora ràbia.
Enyor del molt que he fet i gaudit per aquests Pirineus nostres tan estimats; alegria pel temps que la vida m’ha donat per poder-ne gaudir en companyia de bons amics; i... ràbia, ràbia per no poder-ne seguir gaudint de dalt estant, i ensenyar als més petits, allò que m’ha fet tant i tant feliç.
Prou per avui, un altra dia continuarà.

3 comentaris:

Oriol Alamany Sesé ha dit...

Eps!!, fa dos setmanes ja estaven florides? Jo volia anar a una localització catalana aquest cap de setmana (que no és el Catllaràs, n'hi ha d'altres). A veure si seerà ja tard!

DIAFRAGMA ha dit...

Com be diu l'Oriol a aquest lloc no has citat hi van anar dos socis de la AOC el passat finde pero no en se el resultat.
La data habitual en que hi he anat sempre era entre el 15 i el 21 de juny....
Peró aquest any no sé...
Sort Oriol, que cada any n'hi han menys !!

ric@rd ha dit...

Oriol i Quim, aquest cap de setmana a la vall de Tena, la floració estava espectacular, algunes sabatetes ja començaven a marcir-se
enguany hem tingut una primavera ben "estranya"...
el lloc que dius del Bergadà, crec que ja s'han marcit... no hi he pogut anar, però espero fer-ho el proper
gràcies pels vostres comentaris
s@lut