assutzena d'arenal o lliri de mar (pancratium maritimum)
a voltes la existència et sorprén,
de cop es treu un conill del barret
i et deixa bocabadat...
ahir va ser un d'aquests dies,
i sí,
la existència em va sorprendre,
gratament...
va recuperar temps "antics",
de cop i volta va possar sobre la taula
temes pendents,
sentiments "mal" guarits,
converses perdudes...
el futur?
qui ho sap!
com deia en John Lennon:
"la vida és allò que et va succeint,
mentre ens entossudim en fer altres plans"
por al compromís?
segurament!
por a la responsabilitat?
també
ara me’n adono i voldria rectificar,
desitjo creure que encara sóc a temps...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada