dimarts, 28 de setembre de 2010

"un altre cop un regal"

cim lo Pinetó, 2651 m (Pallars)

feia temps, molt de temps
que no recorria arestes i carenes enfilant cims;
que em convencia a mi mateix que ja era hora de tocar amb els peus al terra,
en lloc de deixar-los volar per les alçades...

de mirar de baix estant en lloc de "volar" lliure per carenes i cims,
sentint l'aire a la cara i l'escalf del sol a la pell,
anar per fondalades i boscúries,
escoltant els ocells i sentint la vida a flor de pell,
recorrent rius i estanys,
deixant que les seves aigües refresquin la meva pell assedegada...

en definitiva, seguint-me sentint viu en lloc d'un supervivent,
dirigir les meves passes malgrat saber que prendre mal,
saber d'esgotaments i defallences que em recordaran que encara sóc viu!

sí!
definitivament escolleixo viure

4 comentaris:

cassini ha dit...

felicitats per assolir el cim ! una experiencia per a tots el sentits . l´imatge expresa tota sensació dels fets.

Cesc Noguera Busquets ha dit...

Hola Ricard.
Primer de tot gràcies pel teu comentari, una bona zona la d'Ordesa per fotografia.
Felicitats pel teu blog, si amb deixes et seguire, trobo interessant el teu treball.
I si soc Olympus fins a la creu.
vaig començar amb la mju400, despres la E-300 i ara tinc la E-30.
Salutacions
Cesc Noguera.

ric@rd ha dit...

Gràcies Joan, gràcies Cesc
us agraeixo els comentaris, i sí, cap problema per seguir el meu bloc company de "marca"
s@lutacions

Pepita ha dit...

Enhorabona!!