"que són molins!!!"

parc eòlic de la serra de l'Argentera (Colldejou, Tarragona)

aquesta era la llum,

aquest era l'esguard,

successió de ginys...

llum tangencial...

llum tamisada pels núvols, en aquella que en diem "l'hora màgica",

però que tots els que ens hi dediquem, sabem que sols son uns segons,

potser amb sort algun minut...

aquest cop, pels molins, que no gegants, va durar uns minuts,

vam tenir temps de jugar una mica amb enquadraments i primers plans,

amb bromes jugant amb les fondalades...

a la meva esquena quedava aquella llum il·luminant el pi,

sec i solitari al vell mig de la vora del cingle,

aquell que il·lustra la meva darrera entrada al blog...

a vegades ens en adonem, o potser no,

sense saber-ho, quelcom ens fa que girem la mirada,

mirem allà on no s'esperava que miréssim,

i apareix, tan sols és un instant fugaç,

una visió fonedissa que omple de sentit tot el que hem estat fent fins aleshores...

la resta, la resta és seguir vivint el dia a dia...