camí de tornada (Lizardoia, Irati, Iruña)
com sempre en aquestes dates, si sortim a la natura, o tenim la sort de viure-hi ben a prop, podem observar com poc a poc, els verds es barregen amb els grocs, els taronges amb els vermells, i tots junts formen un tapís que jo acostumo a comparar amb el mostrari de colors de "caran d'ache"
per tercera vegada en els darrers quatre anys, he tornat a Irati; un racó protegit del Pirineus navarresos, un indret on els Pirineus es mostren a "escala humana", lluny dels gegants de l'Aragó...
com dic, aquí les muntanyes son suaus ondulacions, on el pic més alt, l'Orhy, aixeca la seva testa tot just disset metres per sobre dels dos mil...
Irati mostra els seus colors de tardor, on el silenci és amo i senyor...
silenci que tan sols és esquinçat pel xipolleig de l'aigua dels rierols...
silenci sols suaument trencat pel xiuxiueig dels ocells cercant els darrers fruits...
silenci trencat de manera eixordadora per alguna bandada de grulles migratòries...
silenci, finalment, que ajuda a recomposar el nostre esperit...
2 comentaris:
Bonica entrada Ric@rd!
Tothom parla de la tardor, que si no ve...que no hi han colors, però tardor també es veure i viure experiències, per això cal valorar lo que tenim en cada moment i no lamentar-nos de no tenir el que no hi ha.
Salut i sort!!
gràcies Pere!
sí que hi ha colors de tardor
ara fa deu dies a Irati, la mostra és prou indicadora...
i avui mateix al Montsant, aquest matí he voltat pel vessant sud i he vist els vermells dels aurons i les "carinyenes" com es barregen amb els grocs dels corners i resta de pàmpols i vergues...
i les experiències segueixen "omplint" les alforges...
s@lut
Publica un comentari a l'entrada