 |
| trinxeres batalla de l'Ebre (Villalba dels Arcs, Tarragona) |
més de setanta anys fa que, aquest indret, era de color vermell...
color vermell per la sang vessada per persones que creien en les idees...
idees de llibertat...
escoltant qui ens explicava els fets que van anar succeint, vaig intentar ficar-me dins d'aquella situació...
certament una tasca difícil, i dolorosa...
mentre escoltava, anava pensant en com mostrar l'entorn de manera que en pogués transmetre el que sentia; seguia sent tasca difícil, molt difícil...
d'entrada el blanc i negre era quasi be imposat...
la sensació claustrofòbica de les trinxeres i els refugis per aixoplugar-se de les bombes, l'he intentat resoldre no posant horitzó a la imatge, horitzó que he tallat a ran de soques d'arbres...
arbres que fa setanta anys quasi be segur no hi eren, les bombes i la metralla deurien haver-los segat de soca-rel...
però la sang...
i el dolor...
la pèrdua de l'esperança...
i de la joventut...
i, la sensació de que: "res no te sentit"...
imagino que era el pitjor mal averany que volava pel territori...
dolor!
2 comentaris:
Ricard, el meu pare se'l van endur al capdavant amb 17 anys "La cinquena del biberó" 1938, Móra d Ebre, Benissanet, Serra de Cavall. Es esgarrifós pensar en un nen, que es va anar amb la bandera estelada al pit, estan a primera línia, Va passar fam, fred, set, veia com els seus companys agonitzaven després de diversos bombardejos "ens explotar una bomba a molt pocs metres, la reacció va ser abraçar-nos i, miraculosament, vam poder sortir de la trinxera sense cap ferida. Terme en un camp de concentració a França ... però va tornar a la seva terra, CATALUNYA!! quan va arribar a l'estació de França, va veure una silueta al lluny ... la seva mare.
Enric Alemany, vas ser un heroi de la Batalla del Ebre.
gràcies per comentar Jessè,
sí! van ser molts els pensaments que em van somoure per dins mirant l'entorn i escoltant les paraules de la guia...
finalment amb la meva filla, vam agafar unes branques de vesc per penjar a la entrada de casa, una manera de recordar l'indret, i una mica per veure si rebem una certa protecció de les moltes i moltes ànimes que encara es senten "voltar" per l'indret...
s@lut
Publica un comentari a l'entrada