dimecres, 23 de maig del 2012

"formiga o..."

Helianthemum apenninum (perdiguera)


"naixem per viure, per aquest motiu el capital més preuat que tenim és el temps, es tant curta la nostra estada al nostre planeta que és una pèssima idea no gaudir de cada passa i cada instant, amb el favor d'una ment sense límits i un cor que pot estimar força més del que suposem"


Facundo Cabral


. . .


avui m'he sentit "maltractat" i gens "reconegut", però això al món laboral i més en els temps que corren és la "norma"... 
la llàstima, el que és penós, és que s'hagi tornat en "la" norma...
mals temps pels éssers humans, per les persones del carrer...




he de dir que per sort, tinc la facilitat de poder ser a la natura en pocs minuts, i avui he marxat a que el vent s'emportés les meves cabòries... 
i al mateix temps, aprofitar per fer unes poques fotos...
però, quan l'esperit no és seré, i la ment es sent tenallada, a la creativitat li costa fer acte de presència...
finalment hi ha hagut un fet que ha trencat el cercle...


ja de tornada, m'he trobat un conegut de la zona estava guaitant el cel; m'hi he aturat al seu costat i hem parlat una estona...
ell vigila ocells, rapinyaires especialment, i jo flors, orquídies en aquesta època...


doncs be, mentre parlavam de les nostres afeccions, m'ha dit: "mira, una marcenca*!"


he girat la mirada vers el lloc que senyalava i l'he vist en vol estacionari, han estat uns segons; després, majestuosa s'ha posat dalt d'un pi aïllat proper a uns sembrats, i s'ha dedicat a vigilar tot el que era al seu abast...
han passat uns minuts, no massa, potser no han arribat a deu, de cop ha obert les ales i a fet un vol picat... l'he vist aturada al terra darrera d'uns exemplars petits de pins; m'he mogut una mica del lloc on era i he pogut contemplar amb els prismàtics, com es cruspia una serp... 
en un moment l'he vist penjar del seu bec i com poc a poc anava desapareixent coll avall...
després, amb un parell de batecs de les seves poderoses ales, s'ha enlairat i ha tornat a planar pel cel a la recerca d'un altra "víctima"...


avui he vist en directe allò que ens mostren alguns documentals... 
ha estat una vivència extraordinària, gràcies un altre cop pel regal...




*àliga marcenca



1 comentari:

Anònim ha dit...

Estoy contigo Ricard,el trabajo se esta convirtiendo en algo que necesitamos para poder realizar lo que realmente queremos en nuestro poco tiempo libre,cuando deberia ser al revés.Además hay una extraña tendencia que nos hace creer que debemos dar gracias por tenerlo al precio que sea,por que las cosas estan como estan.Que no nos engañen!.Observar la naturaleza nos enseña que la vida es mucho mas simple de lo que creemos.Animo Ricard, Gabino.