"Iceland..." (3/13)

... 

tretze dies contra rellotge...

amb el temps a favor...

i 3330 km recorreguts

ahir vam arribar al càmping d'Hamragardar, el lloc és tranquil i espaiós, poques tendes, alguna caravana i un parell de pik-ups 4x4 convertides en auto caravanes de visió bastant esgarrifosa, degut especialment a les grans rodes que equipen per poder travessar rius i deambular per les torberes...  en aquest entorn, el nostre petit "jimny" encara ho sembla més, per no parlar de la nostra tenda biplaça

aquest matí, després de desmuntar la tenda i fer la higiene diària, és hora d'esmorzar a l'espai comú d'aquest camping força més modern i net que el d'ahir a Vik, el menjador comú ens ho permet fer-ho de manera còmode i sense preses

recollim els trastets de cuinar i la nostra caixa-rebost, i prenem camí per viure la nostra tercera jornada en aquesta illa

el nostre vehicle i la nostra casa, ben representada, i al darrera la cascada amagada de Gljúfuràrfoss (Hamragardar, Iceland)

tan bon punt sortim, ens pasem de llarg el trencall que ens ha de dur a contemplar una de les cascades de la ruta que vist des de la carretera sembla ser una més... sort que llegim a la guia que és una mica especial, reculem i ens hi adrecem...

la cascada de Seljalandsfoss, situada relativament prop de la carretera, buida les seves aigues en un gran bassal d'un color blau intens i transparent, amb la particularitat de poder fer-hi el tomb pel darrera per un corriol que volta aquest bassal, de mides més properes a un petit estany

abans d'apropar-nos-hi, penso que les cortines d'aigua de ben segur ens mullaran poc o molt, i decidim posar-nos roba impermeable; ho hem encertat!

tan bon punt ens atansem al seu costat esquerra, un plugim de fines gotes ens van mullant, i a mida que anem arribant al seu darrera, la quantitat d'aigua és més i més important; en aquest punt ens manetnim eixuts gràcies a les jaquetes de "goretex", però jo tinc els pantalons ben molls, i cada cop que vull prende una fotografia he d'eixugar la lent frontal de la meva càmera de les gotes d'aigua, per tal de poder enfocar i prendre la imatge

cortines d'aigua des de darrera de la cascada de Seljalandsfoss (Hamragardar, Iceland)

un cop arribem altre cop al cotxe, i després de canviar-me els pantalons ben xops per uns altres d'eixuts i deixar les jaquetes esteses a sobre de la resta d'e l'equipatge, reprenem la ruta que vam programar ahir al vespre, per dirigir-nos a un lloc de difícil pronunciació: Landmannalaugar, certament sembla més fàcil de dir-lo que no pas d'escriure'l, però proveu a fer-ho...

retrocedim per la N1 fins a Hella, on ens desviem per la 26, endinsant-nos per uns paratges erms, amb la visió de l'Hekla a la nostra dreta; aquest volcà que té el mal costum de fer una erupció aproximadament cada 10 anys des del 1970, manté en alerta els vulcanòlegs pel seu retard actual, la seva darrera explosió va ser el 2000...  
es va dir quan va esclatar el Eyjafjallajökull, aquest sí que és realment impronunciable, que l'Hekla podia fer-ho en un parell d'anys, ara se'n compleixin poc més de tres...

els camps immensos de lava coberta per molses raquítiques, que tot just donen un to més amable als colors quasi be negres, es perllonguen al llarg de kilòmetres seguint la ruta 26... més endavant prendrem el trencall de la 208, una de les moltes "gravel road" que recorrerem al llarg de la nostra estada; tot aquest territori sembla ser una gran central hidroelèctrica, de fet passem prop d'unes estructures des d'on surten unes de les poques línies elèctriques d'alta tensió que vam poder veure a tot l'illa, i que tenen una construcció ben senzilla i aparentment feble

el nostre 4x4 al costat d'una de les poques torres "d'alta tensió" que ens vam creuar (Sprengisandur, Iceland)

poc a poc anem avançant camí de lloc escollit, observant tots aquells indrets que ens són estranys i que ens recorden una mica els deserts coneguts...

al entrada del Reserva Natural de Fjallabak, tenim ben prop un cabalós riu de grans dimensions, ens hi aturem per observar-lo, i hi podem contemplar més mostres de flora islandesa, aquest cop però, encara no he sabut trobar el seu nom... (de moment)

una altra espècie vegetal, trobada al "desert" d'Sprengisandur (Landmannalaugavegur, Iceland)

un 4x4 travessa el desert d'Sprengisandur, camí de Landmannalaugar  (Landmannalaugavegur, Iceland)

un dels pocs vehicles que ens creuem en el nostre recorregut, més endavant ens vam creuar amb dues bicicletes que feien la ruta, i que ens van donar una sensació de gran fragilitat en aquests paisatges inavastables...

travessem la Reserva Natural de Fjallabak (Landmannalaugavegur, Iceland) 

paisatges solitaris a Landmannalaugar   (Landmannalaugavegur, Iceland)

arribats a Landmannalaugar, el lloc ple a vessar de tendes, auto caravanes, tot terrenys, bicicletes, motos... ens va semblar poc amable vist l'entorn on érem, tot i així vam cercar un lloc on muntar la nostra petita tenda, però rés ens va engrescar de manera suficient com per passar-hi la nit...

decidim, encertadament, reprendre el camí, però no tornant sobre les nostres passes, sinó fer la circumval·lació, seguint la 208, que d'ara en endavant sols és accessible a vehicles 4x4

fins aquí, tot i ser una "gravel", s'hi pot arribar de manera relativament fàcil amb un turisme, de fet en vam veure algun que van haver de deixar un parell de centenars de metres abans del càmping degut a que cal travessar un petit rierol per un gual d'uns 40-50 cm de fondària, travessar-lo per arribar-hi ens van donar la mida del que trobariem més endavant...

els paisatges responen a les expectatives, fins hi tot les superen (Landmannalaugavegur, Iceland)

les ovelles, dupliquen en nombre els islandesos... (Landmannalaugavegur, Iceland)

molses verd "fosforescent" a la zona sud est de de la ruta Fjallabak (Landmannalaugavegur, Iceland)

poder contemplar aquests paratges va ser una de les més meravelloses mirades de les que vam poder gaudir al llarg dels dies del nostre periple per Islàndia...

aigües transparents, terres negres, restes de congestes de neu, molses d'un color verd fosforescent que ens fan pensar en indrets "radiactius"... però que, segurament, tenen rel·lació amb l'aigua que les alimenta

el sender ressegueix la llera del riu Tungnáa, travessant els camps de lava de Nordurnámshraun, mostrant-nos racons d'una bellesa indescriptible, el nostre embadaliment no tenia fi... 

fins hi tot es va regalar una posta de sol... a 3/4 de 12 del vespre!

paisatges infinits, i guals que ajuden a creuar, camí de Kirkjubaejarklaustur  (Landmannalaugavegur, Iceland)

posta de sol camí de Kirkjubaejarklaustu (Landmannalaugavegur, Iceland)

 un racó creuet per un petit rierol, flanquejat per molses d'un ver lluent (Landmannalaugavegur, Iceland) *veure nota al peu

 creuant Kirkjubaejarklaustu (Landmannalaugavegur, Iceland)

lava negre vorejada de congestes de neu que encara no s'han fos (Landmannalaugavegur, Iceland)

el propietari d'aquest tot terreny, ens va regalar aquest pas pel gual... (Landmannalaugavegur, Iceland)

... un cop ha passat, el silenci ens envaeix de nou (Landmannalaugavegur, Iceland)

zona d'acampada d'Hollaskjoll (Landmannalaugavegur, Iceland)

aquest cop ens vam ultrapassar de llarg en el temps, la nostra arribada a Hollaskjól és de rècord!
passades les dues de la matinada la lluna plena contempla la nostra arribada, mentre nosaltres prenem un sopar calent abans d'anar-nos-en a dormir... tocades les tres!





nota: en aquesta tercera entrega, la foto del dia se la va endur les molses color verd "fosforito", la seva contemplació dona un no-sé-qué d'irrealitat al paisatge